Agenda d'activitats de Gualba

Altres poblacions de la comarca: Vallès Oriental
Aiguafreda - Ametlla del Vallès, l' - Bigues i Riells - Caldes de Montbui - Campins - Canovelles - Cànoves i Samalús - Cardedeu - Castellcir - Castellterçol - Figaró-Montmany - Fogars de Montclús - Franqueses del Vallès, les - Garriga, la - Granera - Granollers - Gualba - Llagosta, la - Lliçà d'Amunt - Lliçà de Vall - Llinars del Vallès - Martorelles - Mollet del Vallès - Montmeló - Montornès del Vallès - Montseny - Parets del Vallès - Roca del Vallès, la - Sant Antoni de Vilamajor - Sant Celoni - Sant Esteve de Palautordera - Sant Feliu de Codines - Sant Fost de Campsentelles - Sant Pere de Vilamajor - Sant Quirze Safaja - Santa Eulàlia de Ronçana - Santa Maria de Martorelles - Santa Maria de Palautordera - Tagamanent - Vallgorguina - Vallromanes - Vilalba Sasserra - Vilanova del Vallès

web ajuntament: Web ajuntament de Gualba

Les masies anaren conservant generació rera generació les ancestrals tradicions de les cases, les quals quan es tancaven també deixaven enrera aquell fer de l'antigor. Avui encara es conserven algunes de les belles tradicions, les quals al costat de les noves activitats que s'han anat produint per les noves generacions donant un bon ventall d'activitats al poble.
Festa Major
El calendari de la ceba

En Josep Pujol de Can Clos, cada any fa el calendari per saber el temps que farà tot l'any, per quinzenes, a través de l'ancestral calendari de la ceba.

El primer dia d l'any, a primeres hores del matí, quan clareja, en una taula protegida sota el porxo de la casa, pren una ceba grossa i maca i amb el ganivet, a poc a poc, li va llevant la pell, treu el cul i la part de sobre, la talla pel mig i compta que surtin bé els sis "clavis" de cadascuna de les dues parts en què s'ha dividit. "Clavi" forma com anomena en Josep les successives capes que formen l'estructura del vegetal, abans d'arribar al cor.

Amb la punta del ganivet i molta cura es van traient els "clavis" un per un i es col·loquen arrenglerats, l'un al costat de l'altre seguint l'ordre amb que es treuen, de gros a petit i de cara enlaire, com una copa. Després de treure els més grossos, els altres costa menys de separar, ja que vora el cor queden menys enganxats. Quan s'ha repetit l'operació amb l'altra meitat, queden arrenglerades de dotze parts, amb les grosses a les puntes i les petites al centre, aleshores ja es tenen a punt els dotze mesos de l'any, que es repartiran en quinzenes, primer d'esquerra a dreta i desprès de dreta a esquerra.

Comencem pel "clavi" més gros de l'esquerra que correspondrà a la primera quinzena de gener i així successivament s'anirà passant el mes següent, anant cap a al dreta, corresponent als primers quinze dies de cada mes, fins arribar al desembre. Aleshores es procedeix a la inversa, començant pel més gros de la dreta, que correspon aleshores a la segona quinzena de desembre i anant cap a l'esquerra, anirem sabent el temps de cadascuna de les segones quinzenes de cada mes fins tornar al gener.

Quan estan tots els "clavis" ben col·locats, hom s'assegura que no es bellugaran, s'agafa el saler i se n'hi va tirant-ne una mica a cadascun.

A partir d'aquest moment caldrà anar controlant i veient la reacció que provocaren els fenòmens atmosfèrics diaris sobre la sal i la ceba, i el grau d'humitat i aigua que s'hi acumuli. Això haurà d'indicar el temps de tot l'any, corresponent els seus primers vint-i-quatre dies, els primers del mes de gener.

Aquestes cebes amb les quals es fa el calendari, antigament es feien a la terra de conreu del mas i es guardaven penjades, triant la més grossa i bonica quan arribava aquesta diada. Ara com en tantes altres coses, els temps han canviat i la ceba es va a comprar al mercat de Sant Celoni el dimecres abans.

El foc de Sant Joan

Cada any el mateix, Josep Pujol, la revetlla de Sant Joan fa el tradicional foc, cou els alls amb la corresponent benedicció i a mitjanit cull l'herba de Sant Joan que el lliurarà dels mals esperits durant tot l'any, posant-la en portes i finestres de casa seva.

Antigament es feia a totes les cases de pagès i actualment al vespre en fer-se fosca la plaça es fa la foguera tradicional de Sant Joan.

Els jocs dels ous

Sabem que durant el segle XIX es juga al jocs del ous. Quan passaven les caramelles per les cases de pagès, els donaven ous, dels quals una part anava al rector i l'altre la jugaven, reunint-se cada any en una casa de pagès diferent, on els preparaven el berenar. Aquesta tradició va acabar-se quan la gent de les pagesies no volgué continuar preparant aquelles menjades.

Tanmateix decideixen de continuar la tradició, i a començament del 1900 es torna a jugar al bar de l'Establiment (cantonada de la plaça de Joan Ragué amb el Passeig Montseny, on actualment hi ha la caixa d'estalvis) més endavant es fa a Can Jaumet, després a l'Hotel i actualment a Can Florenci. Avui en aquest mateix establiment es compren els ous que s'han de jugar, que normalment es fa amb partides al canari. A mitjanit fan el ressopó amb truites dels mateixos ous que s'estan jugant. En alguna de les taules les partides s'han allargat fins que es fa de dia.

L'any 1926 en Teodor Pascual, en una sola jugada d'una partida de set i mig, va guanyar-ne cinquanta dotzenes, enduent-se al capdavall cap a casa setanta dues dotzenes.

L'any 1998 una colla celebraren els vint-i-cinc anys de joc utilitzant la mateixa taula.

Els carros

Quan arriba la nit de cap d'any per part del jovent del poble és costum anar a buscar carros a les cases de pagès i portar-los a la plaça del poble; en una ocasió ho feren més gros arribant fins a Sant Celoni, parant davant de Can Mai Tanquis a fer foc, tanmateix quan varen sortir ja no hi era, uns de Palau els havien fet la mateixa jugada. Després d'assabentar-se qui havia estat els va caldre anar al poble veí per recuperar-lo. Actualment es porten a remolc de cotxes i altres estris i es deixen a la plaça.

Dinar de Nadal

Segons les cases es preparava el dinar d'una forma o altra.

Escudella amb ossos d'espinada, morro, orella, pollastre, botifarra negra, pilota, col, patata arròs i fideus; de segon plat pollastre rostit amb alls i ceba, encara que també s'hi posava taronja perquè treu la grassa. De postra fruita i després torrons.

Més moderadament s'han fet canalons i oca amb bolets, lligada i desossada ben rostida, posant-hi all i ceba, tomàquets i quatre bolets (candeles de bruc, orellanes de polla i pinetells) feta a la cassola. Quan es fa ànec és millor que sigui barrejat de mut i xerraire perquè l'animal no té tant greix i surt més bo.



Diumenge de Rams
De la Palma que era beneïda se'n feia una creu per penjar a la porta i protegir la casa.

Salpàs

Arribada la quaresma sortia el capellà i l'escolà a fer el salpàs i tiraven sal humida amb la cullera al brancal de la porta d'entrada de les cases; la gent en justa correspondència els donava mitja, una, dues o tres dotzenes segons les possibilitats. El capellà llavors podia utilitzar aquells ous i vendre's que li sobraven.

Sant Ponç

Es va celebrar la festa de Sant Ponç fins als anys trenta. Quan arribava, tallaven roses i sortien de les cases de pagès cap a l'església amb els rams perquè fossin beneïts servia per a medicina i es guardava per protegir la casa.

Amb l'arç blanc feien també una ram després de beneït servei per a medicina i es guardaven per protegir la casa.

Pesca

A la riera de Gualba hi abundava gairebé en exclusiva el barb, encara que també es pescaven moltes llises al gorg de les Dones, animals trapelles, car picaven però no es deixaven agafar. Aquest gorg, queda situat sota el regadiu de Can Puig, on sembla que anaven a banyar-s'hi les dones. També hi havia llises i fins i tot anguiles, al gorg del Vern, poc profund, on la riera feia un bon saltant, vora d'un vern molt gran, sota Cal Dragó. Del pont de Ca n'Illa cap amunt s'hi pescaven truites.