Magnífic recorregut en bicicleta tot terreny per la franja occidental del Bages que, travessant petites i sinuoses valls, flanqueja la serra de Castelltallat fins al llogaret de Castellar, al municipi d'Aguilar de Segarra, a la vall de Rajadell.
Cardona està situada al bell mig de la Catalunya Central. Exerceix la capitalitat històrica de l'àrea territorial i comercial definida entorn de la conca central del Cardener, a l'extrem ponentí de l'actual comarca del Bages i a tocar de les del Berguedà i el Solsonès. Amb uns orígens que es remunten a l'explotació que l'home ha fet de la sal al llarg del temps, Cardona resta conformada per un trinomi excepcional: els afloraments minerals del salí, el seu castell i el centre històric de la vila. L'estada a la població ens permetrà gaudir d'un ampli ventall de recursos patrimonials en l'àmbit de la natura i de la cultura. Des de la Muntanya de Sal fins a la torre mestra del castell i des de l'església romànica de Sant Vicenç fins als carrers de la vila amb els seus casals podrem constatar la interrelació mil·lenària establerta entre l'home i la sal. Cardona, és, doncs, una realitat present que ens ofereix el seu passat amb una clara vocació de futur a través del patrimoni i la cultura.
Recorregut per l'entorn agrícola i natural de típics pobles de l'Alt Camp a través d'antics camins rurals. Castells com el de Montferri, el de Rodonyà i el de Vila-rodona, així com el columbari romà d'aquesta darrera població, seran l'aportació cultural del trajecte.
Recorregut per les terres del Penedès a través de les vinyes, les masies i les instal·lacions vinícoles que han donat renom i prestigi internacional a la comarca.
Els cellers cooperatius de l'Alt Camp són edificis que combinen la seva funció de recollida, elaboració i emmagatzematge dels fruits de la terra, sobretot del vi, amb una singular bellesa arquitectònica d'estil modernista. En són clars exemples els cellers de Valls, Nulles, Alió i Vila-rodona, visitats a l'excursió
Castellfollit de la Roca és un dels onze municipis que integren el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El poble, de 1.000 habitants, se situa damunt d'una cinglera basàltica d'uns 40 m d'alçada i prop d'1 km de llargada.
L'itinerari transcorre pel sector septentrional del Parc de Collserola, molt edificat, però amb belles raconades des d'on s'observen bones panoràmiques del Barcelonès nord i del Vallès.
L'itinerari recorre l'obaga vallesenca del Parc de Collserola, on es pot admirar el bosc d'alzines i pins relativament ben conservat. És aconsellable la visita al Centre d'Informació del Parc i al museu Verdaguer. Les cruïlles estan senyalitzades.
Petita passejada pel Parc Comarcal d'Olèrdola i el seu conjunt arqueològic monumental. El poblat d'Olèrdola ha estat habitat des de temps molt remots i conserva com a monuments més destacats les restes de la vila ibèrica, l'antiga fortificació que protegia la ciutat, dels segles III i II abans de Crist, i les restes de l'antic castell medieval edificat pel comte Sunyer.
Al Pla de Santa Maria, al peu de la serra de Miramar, trobem un dels exemplars d'església romànica més interessant d'aquest sector de Catalunya. El nostre recorregut ens portarà a conèixer diversos tipus de barraques de pedra seca que són un dels elements populars més significatius del patrimoni agrícola. El monestir de Santes Creus, en la ruta del Cister, mereixerà una nova visita a l'Alt Camp.
La Via Verda de les Terres de l'Ebre travessa les comarques de la Terra Alta i el Baix Ebre, entre el que va ser l'estació d'Arnes i la ciutat de Tortosa, solcant els magnífics paisatges del vessant occidental dels Ports, els engorjats del riu Canaletes i la plana fluvial de l'Ebre. Té un recorregut de 51,90 km, amb la visita del santuari de la Fontcalda inclosa; fet en la direcció que aquí es proposa té un desnivell en baixada de 450 m. L'origen de la Via Verda es basa en l'aprofitament de l'antic traçat del ferrocarril que unia Tortosa amb la Puebla de Híjar (població aragonesa de la Val de Zafán) amb un recorregut de 110 km. Les obres del ferrocarril es van iniciar el 1882, però diverses dificultats van retardar-ne el funcionament complet durant 60 anys. Va transportar viatgers i mercaderies fins al mes de setembre de 1973. L'itinerari recuperat s'ha adequat a la circulació de bicicletes amb l'asfaltat del sòl, la senyalització, la il·luminació dels túnels i la instal·lació de proteccions. A l'espectacularitat del recorregut cal afegir-hi l'alicient dels 41 túnels que s'atravessen, alguns d'ells de llargada considerable (fins a 750 m) i dotats de sistemes d'il·luminació automàtica.
