Magnífica excursió pels abruptes vessants de la serra dels Rocs de Queralt i el barranc de Sant Pere, sobre l'extraordinari congost de Collegats, a mig camí dels dos Pallars, el Jussà, o de baix, i el Sobirà, de dalt, que afegeix als seus atractius naturals la singular visió del vell cenobi troglodític de Sant Pere de les Maleses.

Bonic recorregut en bicicleta tot terreny per l'extrem muntanyós occidental del Penedès. Havent acabat la ruta, es pot visitar el magnífic indret de les coves i fonts de les Deus de Sant Quintí, a ponent del nucli urbà, on es pot descansar i menjar en un entorn molt agradable. La visita a les coves és molt recomanable.

Itinerari pel sector septentrional del massís de les Gavarres, a l'entorn del curs del riu Daró, que permet fer-se una idea dels boscos, dels relleus arrodonits de la serra i de la seva humanització a través de les masies, pobles i conreus.

Curta excursió de gran bellesa fins al santuari de Sant Salvador d'Horta, al peu de l'esvelta muntanya de Santa Bàrbara. Des d'allà es pot admirar part de la plana de la Terra Alta i les espectaculars muntanyes del Parc Natural dels Ports, entre les quals destaquen les vertiginoses parets de més de 300 m d'altitud de les roques de Benet.

Itinerari en bicicleta que té el seu inici a Sant Sebastià dels Gorgs, situat a 8,5 km de Vilafranca del Penedès en una desviació de la N-340, la BV-2429, que es pren a l'alçada de Sant Cugat Sesgarrigues.

Aquesta caminada fins a l'antiga ermita de Santa Magdalena travessa un paisatge mediterrani típic, amb barrancs, pinars, cingles, roca conglomerada i vegetació perfectament adaptada al clima sec.

L'itinerari és planer i curt, ideal per passejar pel cor de la Fageda d'en Jordà, admirar-ne l'encís i submergir-se plenament en la seva peculiar atmosfera.

Bonica passejada per la costa i l'entorn muntanyós de Tamariu.

La visita a l'Alt Penedès s'acompanya d'un paisatge obert i de gent amable i acollidora. Entrar a l'Alt Penedès és envoltar-se de vinya i de tota una tradició vitivinícola que dóna caràcter a la comarca. Tres varietats de raïm defineixen un territori. Tres itineraris recorren sense presses tot l'Alt Penedès, els seus pobles i el seu patrimoni. La mateixa gent que alça castells i passeja pels mercats, feineja en cellers i caves que mantenen viva una cultura ancestral. Aquestes rutes us acosten a la riquesa monumental, paisatgística i humana d'una de les comarques amb una personalitat més ben definida.

Quan els sarraïns lliuren la ciutat a Ramon Berenguer IV l'any 1148, Tortosa inicia el període de la dominació cristiana. És a partir d'aquest moment que es configuren els trets fisionòmics més característics de la ciutat.

La façana fluvial era la primera imatge que tenia el viatger que arribava de terres valencianes. Per evocar la Tortosa del segle XII, cal que ens la imaginem molt diferent, amb els edificis a tocar directament del riu i un port fluvial activíssim.

Hi ha constància de l'existència de jueus a la ciutat des d'època visigòtica. Amb tot i això, la primera notícia de l'existència d'un call, o espai concret habitat per la comunitat, i per al seu ús exclusiu, és posterior a la conquesta cristiana. Fou llavors que el comte Ramon Berenguer IV, per mitjà de la carta de franqueses, fa donació de les drassanes àrabs per a la construcció de seixanta habitatges. Més tard, cap al segle XIII, el Call s'amplià, i es construí el que anomenen Call nou, quan la Senyoria de Tortosa, representada per Ramon de Montcada i els frares del Temple, atorgà una carta de franqueses a 25 jueus per a la seva construcció.