Passejada per la monumental vila de Pals, on l'ambient medieval dels seus carrers i edificis ens retorna a temps passats.

Recorregut pels principals indrets del Santuari de Montserrat, el referent espiritual de les terres catalanes, enclavat en un magnífic indret de la bellíssima serra, ara protegida per la seva declaració com a Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

L'antic mas de cal Tronc va ser reconstruït i utilitzat com a refugi de muntanya per la Unió Excursionista de Catalunya en un bell i tranquil entorn natural de boscos, rius, fonts i masies. A prop, hi ha l'església d'origen mil·lenari de Sant Martí de Maçana, visitada a l'excursió. A sobre, s'hi han instal·lat els aero-generadors del municipi de Rubió.

L'itinerari permet gaudir d'una gran panoràmica del Pirineu oriental així com de les planes de l'Empordà i del Rosselló.

La serra del Cadí és un massís calcari prepirinenc de notables dimensions que s'alça de forma abrupta sobre la Cerdanya i l'Alt Urgell. La seva cota màxima (2.648 m al puig de la Canal Baridana o Vulturó, objectiu d'aquesta excursió) és relativament modesta. A causa d'això, l'àmbit estricte de l'alta muntanya es redueix a una franja d'uns 600 m d'altitud.

El relleu complicat i el despoblament fan de la serra un indret salvatge i interessantíssim des del punt de vista naturalístic i muntanyenc. El Parc Natural del Cadí-Moixeró ofereix un marc de protecció per a la salvaguarda d'aquest patrimoni excepcional.

L'Anoia forma part de les comarques de la Catalunya interior. Orogràficament se situa just a l'extrem oriental de la Depressió central catalana i comprèn, bàsicament, la conca fluvial del riu Anoia, afluent del Llobregat. El paisatge és molt variat, sovint abrupte, el clima sec, i els cursos d'aigua d'escàs cabal. Malgrat tot, amb laboriositat, enginy i tossuderia els seus habitants ha sabut treure profit dels més aviat minsos recursos de l'entorn. L'itinerari que aquí es proposa fa un recorregut pels museus de la capital comarcal on es recull el passat industrial d'Igualada, el treball de la pell, sector que manté encara força importància econòmica. La posterior visita a la ciutat, on destaquen alguns edificis notables, complementa l'estada.

Situada en la confluència dels rius Anoia i Llobregat, en la zona de contacte entre la depressió central catalana i les serralades litorals, Martorell ha estat sempre una cruïlla de comunicacions. Així ho testimonien les abundants restes arquitectòniques i el paper que ha desenvolupat en els esdeveniments històrics del país. Després d'uns anys amb un creixement urbanístic, demogràfic, industrial i viari de proporcions gegantines, la vila conserva veritables tresors culturals que l'arrelen en el passat i que, ben aprofitats, haurien de suposar la seva millor base de futur. D'aquest llegat en destaquen els magnífics museus de l'Enrajolada i Vicenç Ros, el bell pont medieval amb cap-ponts, arc i fonaments romans, conegut amb el nom de "Pont del Diable", l'ermita de Sant Bartomeu, el conjunt arqueològic de Santa Margarida i, també, el nucli antic o barri de la "Vila", on destaquen edificis representatius com l'antiga farmàcia Bujons. L'excursió que aquí es proposa visita amb deteniment tres d'aquests elements.

Bonic descens de l'engorjat que la riera de Carme ha format a Santa Càndia. El seu recorregut demana, però, material tècnic i coneixements sòlids de la tècnica de ràpel.

La vall de Boí és un compendi de la història de l'art romànic, amb nombroses ermites i esglésies mil·lenàries. Des de l'ermita de Sant Quirc de Durro s'albira una àmplia panoràmica d'aquesta boscosa i muntanyenca vall, amb els pobles de Durro i Barruera al fons.

Prop del Vendrell, en el terme d'Albinyana i a l'obaga de la serra Pedregosa i del puig de Lleó, hi ha un paratge natural d'interès que actualment ocupa una reserva de fauna exòtica, concentració d'animals en captivitat de països i continents llunyans. El trajecte fins al recinte, per camins amples i rocosos, mostra l'entorn immediat del Vendrell, primer amb una vegetació bàsicament arbustiva i de margalló, que contrasta amb els voltants de serra Pedregosa.

Itinerari a peu que permet conèixer una de les valls més amagades i desconegudes de l'Alta Ribagorça, on encara són ben presents formes de vida molt directament relacionades amb els cicles de la naturalesa.

Es recorre la vall de Sant Medir, situada entre el Tibidabo i Sant Cugat del Vallès, a través de boscos de pi blanc, alzinars i una frondosa vegetació de ribera vora el riu. La ruta permet contemplar alguns dels boscos més ben conservats del Parc de Collserola. Les antigues ermites de Sant Adjutori i Sant Medir i l'espectacular monestir de Sant Cugat -museu, claustre i església monumentals- afegiran el vessant cultural a l'excursió. Cal parar atenció a les nombroses bicicletes tot terreny que acostumen a circular per aquests paratges.

L'itinerari recorre els pobles aranesos de Vilamòs, Arres de Sus i Arres de Jos, que conserven la seva típica fesomia muntanyenca i belles esglésies d'origen romànic com la de Sant Miquel de Vilamòs, considerada la més antiga de la comarca. En aquest mateix poble es pot visitar també la Casa Museu Joanchiquet, on es pot aprendre com vivia antigament l'habitant d'aquestes muntanyes.