L'itinerari és planer i curt, ideal per passejar pel cor de la Fageda d'en Jordà, admirar-ne l'encís i submergir-se plenament en la seva peculiar atmosfera.

Bonica passejada per la costa i l'entorn muntanyós de Tamariu.

Quan els sarraïns lliuren la ciutat a Ramon Berenguer IV l'any 1148, Tortosa inicia el període de la dominació cristiana. És a partir d'aquest moment que es configuren els trets fisionòmics més característics de la ciutat.

La façana fluvial era la primera imatge que tenia el viatger que arribava de terres valencianes. Per evocar la Tortosa del segle XII, cal que ens la imaginem molt diferent, amb els edificis a tocar directament del riu i un port fluvial activíssim.

Hi ha constància de l'existència de jueus a la ciutat des d'època visigòtica. Amb tot i això, la primera notícia de l'existència d'un call, o espai concret habitat per la comunitat, i per al seu ús exclusiu, és posterior a la conquesta cristiana. Fou llavors que el comte Ramon Berenguer IV, per mitjà de la carta de franqueses, fa donació de les drassanes àrabs per a la construcció de seixanta habitatges. Més tard, cap al segle XIII, el Call s'amplià, i es construí el que anomenen Call nou, quan la Senyoria de Tortosa, representada per Ramon de Montcada i els frares del Temple, atorgà una carta de franqueses a 25 jueus per a la seva construcció.

Des de principis del segle VIII, i fins a l'any 1148, Tortosa va estar sota domini andalusí. En aquesta època la ciutat va ser un enclavament estratègic des d'on es controlava les comunicacions cap als territoris del nord, i que dominava la via fluvial que permetia l'accés a les terres de l'interior. Extrem més septentrional d'Al-Andalus i centre d'un dels regnes de taifes més actius, l'urbs fou força important des dels punts de vista econòmic i cultural dins l'entramat de regnes que sorgiren a partir de la crisi del Califat de Còrdova.

Interessant travessia que permet unir l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran pel port de Caldes. Malgrat la duresa de l'ascensió i la distància recorreguda des del fons de les valls, aquest pas antigament era força utilitzat per unir les dues comarques, especialment la Vall de Boí amb l'Alt Aran. Cal fer esment que la xarxa de refugis de tota la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ofereix un magnífic ventall de possibilitats per realitzar boniques travessies circulars. Avui s'ha popularitzat l'anomenada Carros de foc (www.carrosdefoc.com).

El poc conegut canó de Valldarques, situat al terme municipal de Coll de Nargó, al sud de la comarca de l'Alt Urgell, és tot un tresor de petites riqueses arquitectòniques i, sobretot, naturals com salts d'aigua, espadats i magnífiques rouredes.

Bell recorregut pel terme de Mura, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que té com a principal alicient la visita a una petita cavitat subterrània. Per fer-ho, cal portar llanternes elèctriques o, si és possible, llums d'acetilè, i posar-se d'acord amb el Consorci de les Valls del Montcau de Mura.

El Montsacopa és un dels volcans més representatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Visitant-lo podem observar, d'una banda, la morfologia dels volcans estrombolians, i de l'altra, les relacions existents entre els sistemes naturals i el creixement urbà. L'accés a Sant Francesc, nom local d'aquest volcà, és una passejada que acostumen a fer els olotins.