Ruta en BTT per l'Alta Ribagorça que té una bona part del seu recorregut en plena Franja de Ponent. Malgrat la duresa dels trams, curts, de forta pujada, el paisatge i l'ambient imponent valen la pena.
A la comarca de l'Urgell la presència d'arbres que no siguin conreats, fruiters, és pràcticament inexistent. La ruta visita al terme de Bellpuig els arbres ornamentals dels Sis Pins de Seana i al d'Anglesola els plàtans de les Cases de Barbens.
Espectacular recorregut, fàcil i emocionant, amb algun tram aeri, pel peu d'algunes de les parets més altes de Catalunya, les de Terradets i roca Regina, amb gairebé 500 m de caiguda vertical, que la Noguera Pallaresa ha excavat al massís calcari del Montsec.
El Camí dels Bons Homes és un itinerari que es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta de muntanya, en part dels trams, entre el santuari de Queralt (Berga) i el castell de Montségur (Arieja), seguint els camins que, entre els s XII i XIII, van esdevenir rutes de migració dels càtars cap al sud, en el seu exili d'Occitània. El camí té entre 189 i 205,2 km depenent de les variants que es prenguin.
Aquesta ruta és una passejada per l'extrem nord-oriental del Pla d'Urgell, on s'aprecia l'efecte del sistema de cultiu de regadiu a partir de l'aigua que porta el canal d'Urgell. L'objectiu de l'itinerari és el Bullidor. Com el seu nom deixa entreveure, es tracta d'una surgència d'aigua, molt cabalosa i a flor de terra, aprofitada des de l'antigor per al consum i el reg.
Es recorre la vall del riu Corb descobrint importants vestigis històrics i edificis singulars dels seus pobles. Destaquen especialment els castells medievals i les ermites del terme de Maldà.
Aquest itinerari és un dels més agraïts del Pirineu català a causa de l'excepcional bellesa del paisatge i a l'estratègica posició del refugi Ventosa i Calvell, propietat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). L'indret constitueix un magnífic punt de partida de nombroses excursions pels estanys i pics d'aquesta regió d'alta muntanya amb l'atractiu especial de visitar l'estany Negre, un dels més profunds del Pirineu.
Excursió en bicicleta que permet conèixer els boscos del vessant obac i llevantí de la Torreta de l'Orri, coneguts des de l'època medieval. El cim, que és a 2440 m, ofereix una bona vista de gran part dels Pirineus, en especial del Prepirineu, de les muntanyes frontereres d'Andorra i de la pica d'Estats.
La pujada a la Torreta és regular, però llarga (del km 9 al 20 de l'itinerari). Hi pot haver neu fins ben entrada la primavera. La baixada fa una gran ziga-zaga per boscos de pi i avet.
Aquesta ruta comença i acaba en un dels paratges més atractius de l'Alt Urgell: els boscos de Sant Joan de l'Erm, extenses pinedes clapissades d'avets i de bedolls, arbres que aguanten el fred i la neu.
La mata boscosa de Sant Joan de l'Erm, coneguda des de l'edat mitjana, forní bona part de la fusta amb què s'armà la flota catalana. Actualment, el bosc està en procés de regeneració; tot i això presenta exemplars d'avets considerables. Durant el segle XIII l'aïllament d'aquest entorn propicià l'establiment d'un assentament càtar a Castellbò, feu del vescomtat del mateix nom. Quan els càtars van haver d'abandonar el poble a causa de la persecució religiosa que van sofrir es van instal·lar en la profunditat d'aquests boscos.
Excursió en bicicleta tot terreny per bells i suaus paratges aranesos d'alta muntanya entre el pla de Beret i Montgarri, on a escassos metres de l'un de l'altre neixen els rius Noguera Pallaresa i Garona. El primer se'n va cap a la Mediterrània, el segon, cap a l'Atlàntic. A la vall de Montgarri, ja a tocar del Pallars, envoltada de verds prats i boscos d'avets i de pi negre, es pot contemplar l'església de la Mair de Diu de Montgarri i el llogaret del mateix nom, ara ja deshabitat, on cada dos de juliol se celebra un aplec popular per venerar-ne la patrona.
La mata boscosa de Sant Joan de l'Erm, coneguda des de l'edat mitjana, forní bona part de la fusta amb què s'armà la flota catalana. Actualment, el bosc està en procés de regeneració; tot i això presenta exemplars d'avets considerables. Durant el segle XIII l'aïllament d'aquest entorn propicià l'establiment d'un assentament càtar a Castellbò, feu del vescomtat del mateix nom. Quan els càtars van haver d'abandonar el poble a causa de la persecució religiosa, es van instal·lar en la profunditat d'aquests boscos. L'itinerari discorre per l'interior del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Amb neu, a l'hivern i a començaments de primavera, caldran botes amb paraneus o raquetes.
La Punta Alta de Comalesbienes és un dels cims dels Pirineus de més de 3000 m de més fàcil accés. Un cop a dalt es gaudeix d'una gran panoràmica sobre els cims i els estanys de la regió de l'estany Negre, Colieto i Comalesbienes. Si hi ha neu cal dur piolet i grampons.
El pic de Contraix és un important nus orogràfic de la llarga carena que del pic de Colomèrs mena a la Punta Alta de Comalesbienes. Del Contraix avança cap al sud la cresta del Serrader, que separa les valls de Contraix, a l'est, de la de Serrader, a l'oest, tributàries ambdues del riu Sant Nicolau. Per la seva situació, aquest cim és un gran mirador.
Muntanya de relativament fàcil accés i d'imatge molt popular, especialment des de la vall de Valarties, a la Val d'Aran. El camí que hi porta des del refugi Ventosa i Calvell segueix un rosari d'estanys de gran bellesa i de totes dimensions. Cal estar a l'aguait perquè es poden veure marmotes i isards. Com que hi ha dues opcions, es proposa pujar per la ruta situada més a l'oest i baixar per la de l'est, coincidint aquesta darrera amb la part baixa de la ruta cap al port de Caldes i el refugi de Colomèrs.
Ruta:
Dificultat:
Durada:
5 h
Km:
9.4
Nova web d'Excursions !!!
A més d'aquesta llista d'excursions podràs trobar més informació al nou directori d'excursions.