No hi ha cap dubte que el mussol és un ocell curiós, amb aquella mirada penetrant però a la vegada es un ocellot que ens desperta força simpatia. Són les aus de la intuïció i, per tant, si en algun moment ens trobem amb un d'ells hem de procurar estar previnguts. Un dia vaig llegir o potser m'ho va explicar algú, que una trobada casual amb un mussol és senyal de bon auguri, es una premonició a la bona sort en gairebé tots els terrenys. Antigues llegendes asseguren que si un mussol ens mira directament als ulls, s'endinsa en la nostra ànima i ens transmet una part del seu poder. M'agraden aquestes aus, a elles els hi agrada la nit tant com a mi per això les he escollit com a mascotes... Però parlem de l'espectacle... Podríem dir que es una continuació de l'anterior show, ("cançons de segona mà") però amb mes "bufetada". Si cada actuació d'en Joan Reverté es una sorpresa imprevisible i diferent,en aquet es fa mes contundent i divertit, Cada tema es una historia i entre tema i tema mes histories, agafant anècdotes al vent. Amb un repertori nou a la vegada que selecte. On aquest cop es fa palesa aquella frase que diu: "mes sol que un mussol" on la solitud de l'artista dalt l'escenari la "vestim" amb attrezzo i elements escenogràfics i un acurat disseny de llums. La nit, la solitud , l'amor, temps passats, aquells temps d'escoltar la radio i moltes histories per recordar i somiar desperts ( somiar encara es gratis) Això nomes es pot assolir amb la complicitat entre l'artista i el públic i nit a nit.