A "Els invertebrats" Raül Fernandez recolza la seva veu en una formació composta essencialment per Givoanni Di Domenico al piano, Manolo Cabras al contrabaix i Oriol Roca a la bateria (franctiradors components del trio de Jazz d?avantguarda, Sweet Cut) per tal d?abocar, després de cinc dies (amb les seves nits) de clausura intensiva a Brussel·les, les seves composicions a un teler de fils suspesos que s?enllacen lliurement en estructures rítmiques i harmòniques mutants, resolent-se en nusos i desenllaços, no pas a la mida de la fórmula (estrofa+tornada) x 2 = cançó, sinó d?una recerca d?explosions de tant en tant, de creacions de moments insòlits d?harmonia gairebé perfecta, que de seguida es desmunten provocant que comenci de nou la recerca. AI aquestes cançons s?apropen al jazz és perquè van a la caça d?aquesta col·lisió nova, d?aquesta bellesa feta de tensions i desinvoltures. Pianos trencats, xiulets desafinats, acords que s?obren com ous estrellats, equilibrismes d?una veu afilada i melòdica sobre tremoloses cordes de contrabaix com els passos d?un gegant que camina de puntetes. Però també alta definició en temes que caminen gràcies a la seguretat d?una rítmica tan valenta com poc tramposa i que concedeixen a la veu el seu lloc sense usurpar-li protagonisme. Les cançons es desenvolupen amb una continuïtat en el joc d?estranys equilibris que es resolen lluminosament. Com si fossin centpeus fent contorsions impossibles, invertebrats que caminen de forma segura i imprevisible.
Fitxa artística:
Raül Fernández, Refree David Mengual, contrabaix Oriol Roca, bateria