PALLASSO: EL MES HUMÀ DELS ESSERS HUMANS
El pallasso es el mes humà del éssers humans i el mes nu dels artistes, perquè el que esta en joc (mai millor dit) es ell mateix. Ha de ser honest i mostrar-se tal com es, sense trampa ni cartró, es mes… te que amplificar-se a si mateix. El pallasso no actua, es. No pensa, fa. Ésser o no ésser, aquesta es la qüestió.
Una de las
coses que mes aprecio del pallasso es que ens mostra la seva vulnerabilitat, cosa
a la que en un món cada dia mes agressiu no estem acostumats. Vivim a la defensiva,
protegint-nos de lo extern (no sigui que prenguem mal) i això precisament es el
que el pallasso no fa. Ell no es defensa, deixa que las coses succeeixin. Desprès
pot fer una mes grossa que la que li han fet, però no evitarà que las coses passin
i el posin en evidencia davant dels ulls dels altres. El pallasso viu en el fracàs però mai s'instal·la en ell, i a mes surt d'ell amb la mateixa facilitat amb la que hi entra, perquè es un entusiasta. Es capaç de donar-li la volta a tot, fins i tot…. convertir un fracàs en un èxit, senzillament reconeixent que ha fracassat.
Pot ser entremaliat, babau, poètic, maliciós, commovedor, absurd… et pot emocionar, fer reflexionar, o provocar… però si no et fa, també, riure o somriure, llavors no és un pallasso.
No se a tu, però al menys a mi els polítics no acostumen a fer-me riure, i si ho fan... mes aviat ric per no plorar. Si els que ens governen tinguessin la honestedat que te un veritable pallasso, el món aniria de una altre manera.
Àlex Navarro ::: pallassos.com ::: cursosdeclown.com